Frage | Antworten | |||
---|---|---|---|---|
Gat domèstic (Balears).
|
moix Un moix va escapar miolant des d’unoleander.
|
|||
Crit del gat.
|
miol El gatet no parava de fer miols reclamant la seva mare.
|
|||
Persona de molta experiència, que sap tots els trucs, que difícilment hom pot enganyar.
|
gat vell Sabia quan algú deia una mentida perquè era un gat vell i ningú el podia enganyar.
|
|||
Haver-hi un motiu, un maneig, etc., ocult. Una expressió equivalent és «haver-hi gat en sac».
|
haver-hi gat amagat Com que només responia amb evasives, tots vam pensar que hi havia gat amagat.
|
|||
Complicar innecessàriament les coses.
|
cercar tres peus al gat No cal buscar tres peus al gat: si no ha pogut venir és que deu tenir molta feina.
|
|||
Escarmentat; dit per a referir-se a algú que ha pres ensenyament del que ha experimentat per no tornar a incórrer en falta, a arriscar-se, etc.
|
gat escaldat No voldrà presentar-se de nou per ser president; és gat escaldat.
|
|||
Ser molt magre. Hi ha moltes expressions equivalents, com ara «estar prim com una orella de gat», «sec com un gaig», «no tenir més que la pell i l’os», «ser un secall», etc.
|
semblar un gat escorxat La Joana vinga fer règim, i ara sembla un gat escorxat!
|
|||
Expressió emprada per a referir-se a algú que, per la seva bona sort o fortalesa, ha salvat la vida, o hom creu que la salvarà, en circumstàncies extremament perilloses.
|
tenir set vides, com els gats Com que va sobreviure a diversos naufragis, tothom li deia que tenia set vides, com els gats.
|
|||
Joc d’infants en què els jugadors es posen fent rodona, agafats de les mans i amb elsbraços estesos, tret del «gat» i la «rata», que s’encalcen passant per sota els braços delsaltres.
|
el gat i la rata En Pujol i en Maragall sembla que juguin al gat i la rata.
|
|||
Persona que sap dissimular les seves intencions afectant aires de quieta, d’innocent, etc. També se’n pot dir «gata moixa».
|
gata maula No t’ho dirà clarament perquè és un gata maula, però t’anirà criticant d’amagat.
|
|||
Fer que la roba abrigui bé algú, especialment en el llit.
|
acotxar Acotxeu-lo bé, que no es refredi.
|
|||
Colgar, ajeure en el llit o jaç.
|
acotxar Del francès acoucher («ficar-se en el llit»). Avui m’acotxaré tard.
|
|||
Fama, reputació.
|
anomenada Va presentar el seu llibre un dramaturg de molta anomenada.
|
|||
Anar més enllà d’un límit.
|
ultrapassar Ha ultrapassat el primer la línia d’arribada.
|
|||
Estar per sobre d’algú o d’alguna cosa en quantitat, qualitat, etc., sobrepujar.
|
ultrapassar Ultrapassava els seus companys en els coneixements científics.
|
|||
No estar gens informat tocant a una qüestió, ignorar notícies conegudes de tothom, etc.
|
estar als llimbs Del llatí limbus, ‘orla, voraviu’, d’on ‘lloc apartat a l’altre món’. La Natàlia sempre està als llimbs i és la darrera a assabentar-se de les coses que passen al poble.
|